Vaig pensar que pel repte de la gran marató de muntanya de Zegama - Aizkorri del proper dia 29 de Maig i no havent-ne fet mai cap, seria interessant provar una mica amb una marató de menys desnivell, i més a prop, encara que també difícil i vaig 
triar aquesta marató de les Terres de L’ Ebre, tot i que lluny de l’ Ebre i prop de la muntanya. M’ hagués agradat tenir companyia en un viatge de dues hores, però no va poder ser.
Així que vaig veure el Madrid- Barça de dissabte i vaig dormir a Tortosa. Diumenge 17, al matí a les 5,30h, em vaig llevar i a les 6,30 estava a La Sénia.
L’ organització quasi perfecta, molt per la feina, i tots bolcats per que tot sortís bé.
Felicitacions als seniencs, tots varem estar molt bé atesos en tot moment, des de l’ arribada totalment de nit, fins al final. Un dia ideal per córrer per aquella serralada, ni massa calor ni fred, temps de primavera. Un recorregut per dintre del parc natural dels Ports i per una de les fagedes més meridionals d’ Europa, amb un faig amb arrels tant capritxoses com el Faig Pare, un dels punts culminants de la cursa.
Sortida a les 7.30, en ser la meva primera marató de muntanya, l’ objectiu, sense presses, acabar el millor possible físicament. I cal felicitar-me. El desnivell acumulat de més de 4.400 metres. Les pujades no eren excessivament dures, amb excepció de la que anava de la Font del Teix al TR, amb alguna pujada ajudats d’ una corda, i alguna altra pujada dura de tornada, això sí, la major part de les baixades, amb molta pedra, sobre terra i sobre roca, el que feia que el recorregut fos molt tècnic, amb dificultats per avançar tot i costa avall i on la tensió per no caure era important i la força per anar frenant amb les cames, les deixava fetes pols, a més dels cops continus de les pedres contra els peus.
L’ arribada 6 hores i 7 minuts desprès de la sortida. Satisfet. Un petit massatge. Una botifarrada per dinar, repetir de menjar i beure, cervesa inclosa, sense problema. Recollir un dels molts premis que es donaven (al participant de més edat ). Posar-me còmode, agafar el cotxe i cap Sant Sadurní. I una més per poder explicar. Fins la propera.
triar aquesta marató de les Terres de L’ Ebre, tot i que lluny de l’ Ebre i prop de la muntanya. M’ hagués agradat tenir companyia en un viatge de dues hores, però no va poder ser.Així que vaig veure el Madrid- Barça de dissabte i vaig dormir a Tortosa. Diumenge 17, al matí a les 5,30h, em vaig llevar i a les 6,30 estava a La Sénia.
L’ organització quasi perfecta, molt per la feina, i tots bolcats per que tot sortís bé.
Felicitacions als seniencs, tots varem estar molt bé atesos en tot moment, des de l’ arribada totalment de nit, fins al final. Un dia ideal per córrer per aquella serralada, ni massa calor ni fred, temps de primavera. Un recorregut per dintre del parc natural dels Ports i per una de les fagedes més meridionals d’ Europa, amb un faig amb arrels tant capritxoses com el Faig Pare, un dels punts culminants de la cursa.
Sortida a les 7.30, en ser la meva primera marató de muntanya, l’ objectiu, sense presses, acabar el millor possible físicament. I cal felicitar-me. El desnivell acumulat de més de 4.400 metres. Les pujades no eren excessivament dures, amb excepció de la que anava de la Font del Teix al TR, amb alguna pujada ajudats d’ una corda, i alguna altra pujada dura de tornada, això sí, la major part de les baixades, amb molta pedra, sobre terra i sobre roca, el que feia que el recorregut fos molt tècnic, amb dificultats per avançar tot i costa avall i on la tensió per no caure era important i la força per anar frenant amb les cames, les deixava fetes pols, a més dels cops continus de les pedres contra els peus.
L’ arribada 6 hores i 7 minuts desprès de la sortida. Satisfet. Un petit massatge. Una botifarrada per dinar, repetir de menjar i beure, cervesa inclosa, sense problema. Recollir un dels molts premis que es donaven (al participant de més edat ). Posar-me còmode, agafar el cotxe i cap Sant Sadurní. I una més per poder explicar. Fins la propera.
