Cronica Tuga Trail - Castelloli 2011
Son les 9 del mati, i ens trobem passant el control del dorsals de la Tuga Trail – Castelloli, en aquesta ocasió participem el Valde, l' Ignasi, jo i la ultima incorporació al club, la Maria, la sortida es dona aprx. a les 9:06am, al nostre company Valde no li veig el pel, només deixa una polseguera darrera seu, mare meva com va, l' Ignasi tira davant meu i jo surto com sempre al meu ritme conservador, i la Maria m’ha acompanya aprox. el primer quilòmetre, com hi va i només te 14 anys¡¡¡, van passant els primers quilòmetres i ja atrapo l'Ignasi, que m’ha comentat que ha passat mala nit, jo intento seguir al meu ritme i no caminar, però la cosa es fica complicada, hem tingut de tot, trialeres de pujada de baixada, pujades amb tant de desnivell que no tenia valor a parar per si no era capaç de tornar a fer un pas endavant, baixades que es feia complicat mentenir el cos en vertical, sino que li comentin al Valde o al Ignasi, ufff.!!!
I tant i tant, a l' Ignasi sobre tot, la del Valde va ser una culadeta, però abans de tot felicitats a la Maria que abans dels 4 kms em va deixar darrera i tot i que ens vam veure a la corda (cap al km 5 - 6 hi havia una corda per ajudar a pujar) i a un parell d' avituallaments ja no hi va haver manera d' atrapar-la.Cal dir que es jove però molt competitiva.
Per cert, en l' intent de persecució, tant de la Maria com del Jeroni, i a falta de 3.5 kms avançant per un corriol d' aquests costa avall i pràcticament vertical (en hi havien uns quants així), al limit de velocitat (al menys de la meva) un pas mal donat, un no sé com he posat el peu, una súbita pèrdua d' equilibri, un aiaiaiai que caic, un no tinc temps per a pensar....i vet aqui que ja em veig volant ....quina sensació tan bonica la de volar¡¡¡...sinó fós pel batzac que t' espera uns segons desprès...i ja em veig fent un aterratge sense mans...que si que si, que vaig intentar posar -les, que si que si , que ja van parar una mica el cop, però aquells 4 segons d' arrossegar el nas pel terra són épics, 1..2..3..4 fins que s' acaba l' arrossegament.
T' aixeques et mires, mires endarrera, ui, qué bé, no m' ha vist ningú, en aquesta postura tan poc ortodoxa per un corredor, oi?, tot i que les caigudes també formen part de la cursa. Bé ja ha passat lo pitjor, et toques, una mica els genolls pelats, les mans picades per la duresa del cop, el nas una mica sagnant, em sento com un filet al punt, em fa tot plegat una mica de mal, però puc córrer... doncs endavant.
Finalment, no els he pogut atrapar, però en arribar que vegin que intentar-ho, ho he intentat. I força!!
Un dia accidentat, patidor, però divertit com sempre, per als que córrer també forma part de la nostra vida.
Cal remarcar la senyalització del circuit que ha sigut excel.lent, i els avituallaments molt complets, un ambient molt maco i la botifarra genial. Eh!!! i no oblidem la camiseta, maniga llarga, ben feta i per mí de les millors.No cal dir que la va fer el proveïdor oficial de l' equipament del Sansasua.
També felicitar a l’organització i en especial al meu amic Illan, segur que ens veiem a la propera!!!