Lectura

Avui faré una mica de literatura, us volia fer 5 cèntims dels últims 3 llibres que he llegit últimament, aniré per ordre.Primer parlarem del llibre de Arcadi Alibés, amb el títol "Córrer per ser Feliç".

Explica algunes de les seves vivències a reu del mon al fer les maratons, penseu que ja en porta mes de 100, no em direu que no es una passada, hi ara no vull que s'hem mal interpreti, ja que vull donar la meva opinió personal, tothom sap que el Arcadi es periodista, i el llibre al meu parè esta redactat com a tal, explica coses, però a mi no hem va connectar, no se com dir-ho, no hem va marcar un somriure a la cara llegint el llibre, potser per que jo també practico aquest esport i ser el que es patir, crec que es un llibre mes per les persones que no corren, perquè puguin veure des de fora el que hi ha.

Amb això no vull dir que el llibre no sigui bo, simplement es la meva opinió.



El segon es el llibre es del Sr. Haruki Murakami, "De què parlo quan parlo de córrer"
Aquest senyor Japonès, és escriptor, i també córrer, ell també a fet maratons, e inclús a fet una cursa de 100km, te algun parell de detalls curiosos, però em va passar igual que amb llibre de l'Arcadi, no es la meva lectura preferida, te força palla, al meu parer.


El tercer és el del Kilian Jornet, "Correr o Morir"
A sigut el regal de St. Jordi, i em 4 estones ja me'l he polit, diré més, l'he tornat a començar, la veritat es que aquest si m'agradat, ha connectat amb mi, m'ha arrencat el somriure de la cara, m'ha fet viure amb primera persona moments intensos, el Kilian es un fora de sèrie, podríem dir que es l'evolució del ser humà, no tinc adjectius per descriure'l, ja que segurament amb quedaria curt, igualment també ens ensenya que un campió com ell, també es perd, cau, te moments difícils, etc..., és humà, és un campió que mai en te prou, la lectura d'aquest llibre motiva, si motiva, et fa sortir a entrenar amb mes força, et fa sentir mes fort, i això que no explica tecniques de entrenament, ni dietes ni res de tot això, pero deu ni do com li fot.
Jo sincerament el recomano a tothom, inclús diré que te frases molt i molt bones escampades per tot el llibre, i el vocabulari que fa servi, deu ni do, no es queda curt. A deixat el llisto molt alt.

Vull deixar clar que això nomes es una opinió personal, sense ànims de ofendre a ningú.

22-5-2011 Santa Coloma de Queralt

El dia 22 tenim aquesta cursa, pinta força bé, no he participat mai però els companys si, però en aquesta edició el recorregut es nou i més llarg.
A veure qui s'anima ?
Tota l'informació : clic aqui

MARATÓ DE MUNTANYA DE LA FAGEDA




Vaig pensar que pel repte de la gran marató de muntanya de Zegama - Aizkorri del proper dia 29 de Maig i no havent-ne fet mai cap, seria interessant provar una mica amb una marató de menys desnivell, i més a prop, encara que també difícil i vaig triar aquesta marató de les Terres de L’ Ebre, tot i que lluny de l’ Ebre i prop de la muntanya. M’ hagués agradat tenir companyia en un viatge de dues hores, però no va poder ser.

Així que vaig veure el Madrid- Barça de dissabte i vaig dormir a Tortosa. Diumenge 17, al matí a les 5,30h, em vaig llevar i a les 6,30 estava a La Sénia.
L’ organització quasi perfecta, molt per la feina, i tots bolcats per que tot sortís bé.
Felicitacions als seniencs, tots varem estar molt bé atesos en tot moment, des de l’ arribada totalment de nit, fins al final. Un dia ideal per córrer per aquella serralada, ni massa calor ni fred, temps de primavera. Un recorregut per dintre del parc natural dels Ports i per una de les fagedes més meridionals d’ Europa, amb un faig amb arrels tant capritxoses com el Faig Pare, un dels punts culminants de la cursa.

Sortida a les 7.30, en ser la meva primera marató de muntanya, l’ objectiu, sense presses, acabar el millor possible físicament. I cal felicitar-me. El desnivell acumulat de més de 4.400 metres. Les pujades no eren excessivament dures, amb excepció de la que anava de la Font del Teix al TR, amb alguna pujada ajudats d’ una corda, i alguna altra pujada dura de tornada, això sí, la major part de les baixades, amb molta pedra, sobre terra i sobre roca, el que feia que el recorregut fos molt tècnic, amb dificultats per avançar tot i costa avall i on la tensió per no caure era important i la força per anar frenant amb les cames, les deixava fetes pols, a més dels cops continus de les pedres contra els peus.

L’ arribada 6 hores i 7 minuts desprès de la sortida. Satisfet. Un petit massatge. Una botifarrada per dinar, repetir de menjar i beure, cervesa inclosa, sense problema. Recollir un dels molts premis que es donaven (al participant de més edat ). Posar-me còmode, agafar el cotxe i cap Sant Sadurní. I una més per poder explicar. Fins la propera.

Crònica Marató Orientació 3 Valls - Torrelavit


El passat dissabte dia 16 d’Abril, jo i la Imma vam participar formant equip “ Ens la Sua…”, en la Marató d’Orientació 3 Valls a Torrelavit, organitzada per el Club Patidors.

La sortida es va retrasar uns minuts, ja que primer el Presi ens va donar una petita explicació de com funcionava la cursa.

Jo i la Imma vam sortir dels últims, tranquil·lament anàvem fent, a la primera fita vam arribar sense problemes, i vam continuar, intentant no perdre de vista als participants que portàvem davant, però la Imma a les pujades es quedava una mica i al arribar a St. Quinti, baixant una trialera va ser gira la vista endarrere per situar on tenia la Imma i al tornar la vista endavant ja havia perdut de vista als companys, aquí la primera pèrdua, vam arribar a St. Quinti però vam sortir on no tocava,vam tirar una mica endarrere però no ho vaig veure clar i vam tirar de mapa i vam decidir tornar al poble i baixar per la carretera fins l’entrada del poble i seguir per el camí correcta, vam assolir la segona fita perden ja uns minuts, a partir d’aqui ja va ser un calvari, no se si per els nervis, per el cansament o que, però pujant les Clivilleres em vaig mal fixa amb el mapa i en vaig confondre de ubicació, vaja que em vaig perdre 3 vegades, la primera vam anar a parar a can Verdaguer, curiosament la segona anàvem per bon camí, però una indicació en un poste ens va fer confondre i vam decidir donar mitja volta i vam anar a parar a una masia , no se quants quilometres de mes vam fer, però va ser la manera de ficar una mica de seny, vam decidir no correr a no ser que el terreny fos fàcil, cosa que no vam trobar gaires trams, les cames ja ens començaven a pesar, però pas a pas anàvem fent, cal dir que el Josep Mª, que es el president dels Patidors, ens van trucar varies vegades per preocupar-se per nosaltres, van estar genials, després de haver perdut totes les esperances de victòria, jajajajajaja, ja ens ho vam pendre com una aventura de parella, vam arribar a Torrelavit quasi a les 5 de la tarda,(quina vergonya) i al passar per davant del Camilo vam aprofitar per comprar una coca, ja que la intenció era fer un pica pica al acabar la cursa, però clar, no hi havia ningú mes, només i quedaven el Presi, el Rami i un altre company, que van ser molt amables i a sobre ens van rebre amb bona cara i fent-se fotos i tot.

Era la nostra primera aventura d’orientació, però si l’any vinent les dates ens coincideixen us puc ven assegurar que hi tornarem, això si, si els Patidors encara ens volen.

1-5-11 - Entreno Sansa Sua... Tot & Xterra Run

Entreno conjunt amb els nostre amics de Xterra Vilanova, en aquesta ocasió anirem a fer el circuit de les Gunyoles (el negre clar), aquest entreno esta obert només als socis i convidats especials del club, ja que després farem un pica pica ( o almenys aquesta és l'intenció), s'ha de estar al lloc de sortida a les 7:50 per començar l'activitat a les 8:00 am.
Es prega confirmació d'assitència com a màxim el dia 28, ja que tenim que comprar la teca.
La gent que no es vegi amb forçes de fer el circuit negre, pot retallar fent el blau o el vermell.

Recomanable portar aigua i la samarreta del club, clar.

Normes : Clic aqui


8-5-2011 8a Marxa de Resistència - 7 Cims


Un repte força atractiu, 58 km, es una marxa però alguns ho fan corrents o almenys ho intenten clar.
Semble mentida però les inscripcions estan força plenes ja, si algú es vol animar a fer aquesta aventura, doncs que no s'ho pensis dues vegades.

Crònica La Talaia 2011



El dia es presentava calorós, però tant ….., la cursa va començar puntualment a les 9:15, jo sempre amb el meu ritme inicial força tranquil, cal dir que part del circuit es combina amb el Pic de l’Aliga, vaig tarda aprox. 6 km a poder atrapar el meu company Ignasi, amb una pujada com sempre, el qual es va refer al veurem i em va tornar a agafar,a la baixada i quan anàvem junts em vaig torçar el peu i em vaig veure obligat a parar uns 30 segons per comprovar que podia tornar a córrer, això era cap el km 11, a partir d’allà vaig augmentar el meu ritme per poder atrapar el meu company una altre vegada, i el vaig passar però al mantenir el ritme constants per les pujades i tot, em vaig desfondar, al km 19 ja estava super fet caldo no podia ni caminar, el circuit es molt exigent, molta trialera, pedregós,constantment estàs lluitant amb el terreny, tens que anar amb tots els sentits ficats a la cursa, no val a mirar el paisatge i disfrutar de les vistes, ja que et pot costar molt car, vaig acabar la cursa no se com, bueno si que o ser, marejat ( feia força teia ), cansat, i pensant dins meu ... m’hauria de haver quedat a casa dormin, desprès de una hora reposant, vam anar cap al cotxe, que estava aprox. a un km i mig, jo no vaig poder arribar, em vaig asseure sota un arbre i vaig deixar al Ignasi que fes els honors, encara estava marejat, però va ser ficar-me sota la dutxa i el cos es va recuperar al 80%, lo suficient per sortir amb la dona a fer una passejada desprès de dinar, jejejeje.


Però que collons ara ja em trobo millor i ja estic en ganes de tornar a donar guerra.


Nivell de dificultat : Moderada.