CRONICA DE LA II SKY MARATHON

DIUMENGE 3 de Juliol. Vilaller, 6 Km més amunt de Pont de Suert y 34 abans d’ arribar a Viella, és a dir ple Pirineu. La cursa te 3 sortides entre les 8 i les 9. Son les 7 i ens hem aixecat amb un seguit de llampecs, acompanyat d’ una monumental tronada i un cel gris fosc de matinada. L’ home de la recepció fotent- sent en pla de broma i sabent que la cursa arriba fins als 2.900 metres em diu: Sobre tot treu-te tots els ferros que portis a sobre. Jo que ja tenia els meus dubtes em quedo del tot acollonit.
En arribar a Vilaller el comitè de la cursa està reunit. Primera noticia, al coll de Llauset , el cim més alt de la cursa, la turmenta de granis es important, s’espera una millora del temps de moment, però a la tarda i tornarà.
Decisió: Totes les sortides s’ ajornen una hora. I es farà el recorregut alternatiu, es a dir la Sky Race de 21 Km. Venir a fer una marató i quedar-te només amb mitja, ja es decebedor i que et passi a Zegama i a continuació aquí, encara que per causes diferents ja es mala sort.
Bé, doncs tot i que la marató tenia 3000 metres de desnivell positiu i aquesta “només” 1350, amb la meitat del recorregut, Deu n’ hi do. Recorregut dur, inesperadament dificultós, però com tots apassionant.... una vegada has arribat a la meta.
Per la sortida, Campionat d’ Espanya individual, de seleccions autonòmiques, i tota una parafernàlia .....surto l’ últim, així no cal anar entre cames. 2 Kms plans bordejant el riu fins a Ginast (plans?, bé això es el que diu la guia, però us asseguro que hi ha pujades i baixades, clar que comparat amb el que ve a continuació sembla doncs això, pla).
La sortida i ja avançant ¡¡¡¡¡

I a partir d’ aquí fins a dalt de tot, no hi ha descans, rampes del 20,30,40% si això pot ser? Ben amanit, això si, per tot tipus de paisatges, passes dels 1000metres d’ altitud a Ginast al km 2 fins als 2200 de l’ Alt del Comadelo, al km 8. Entre mig surts del bosc per a pujar muntanya tipus prat sense camí (menys mal que els de davant han anat xafant i fent sendera) i et trobes l’ avituallament del km 5, mires a dalt i veus llunyà el cim, buff¡¡ puges a dalt el cim i trobes davant els teus ulls, una altra muntanya, a la que veus pujant , com a formiguetes, una filera multicolor de persones. Una visió des del punt de vista estètic d’ extrema bellesa.
Cap el km 7 la pujada de prat passa per un lloc ple de petites plaques planes de pissarra, que rellisquen quan les xafes, miro endarrere, cap baix, ben al fons, amb aquella immensitat de muntanyes al meu voltant, m’ agafa un no se què al cos, i em prometo no mirar més, estem a 2000 metres d’ altura i una petita relliscada pot fer-te baixar molts de metres rodolant....intento no pensar en res més que en posar el peu amb fermesa i seguir cap endavant.
Poc abans, al km 6, de cop s’ amaga el sol, surten els núvols negres, comença bruscament a ploure i a caure pedra, espero un parell de minuts, però ja estic molt mullat, em poso el tallavents (em costa treure’ l perquè el porto a una cartutxera plegat) ja me’ l he col•locat? Doncs amb la mateixa brusquedat d’ abans deixa de ploure i torna a sortir el sol, un fart per tornar a posar-lo a la cartutxera. I tot això ha passat en menys de 5 minuts.
Arribada al Comadelo, Punt d' avituallament.La baixada forta va del km 8 fins al 12, al poble de Castanesa, i es curiós perquè ofereix 4 perfils diferents: Baixada per prat, bordejant la cresta, amb un desnivell molt pronunciat al principi, tant que costa mantenir-se dret. Desprès deixes la cresta i agafes la muntanya al biaix, és a dir corres inclinat, sense camí, i posant sempre un peu a una posició més alta que l’ altre. Fins que arribes a una baixada de pedres grans, amb molt de desnivell, on de vegades cal agafar-se amb les mans per no agafar massa velocitat i amb molta facilitat per relliscar. Aquesta baixada, sumada a les anteriors, et deixa les cames quasi sense força, i finalment l’ últim km es una baixada per corriol, amb molts de tolls per la pluja.
I això es el fort de la cursa, la resta es camí de tornada cap a Vilaller rodejant la muntanya i baixant uns 300/400 metres de desnivell amb els 9 kms que queden.
I essent com es aquesta, la marató ha de ser una autèntica passada. Altament recomanable¡¡¡ A menys de 100 m per la meta. Ja està fet¡¡¡¡



ELS SKY GAMES
I encara més l’ any 2012 que es fan els Sky Games, que durant 5 dies reuneixen esportistes de25 països, per fer una cursa de resistència (la marató) que l’ any proper pujarà fins a Vallibierna a 3.056 metres, el kilòmetre vertical (hi ha previst pujar un desnivell de 1000 metres en 3 kilòmetres de cursa, aquest any s’ ha fet la Cara Amón en 4,5 kms), una duatló d’ alta muntanya, i una cursa per 4 corredors amb gran desnivell i eliminatòria.
Aquests Sky Games es fan cada 4 anys, sempre amb alta muntanya (més de 2000 metres) i fins ara s’ han fet a Andorra i a Italia dues vegades.
Possiblement només permetin apuntar -se als federats, i no sé si es podrà apuntar només a una prova, ni si la marató caurà en diumenge. Però això es veurà el proper any.




ORGANITZACIÓ I FEDERACIÓ
I un parell d’ apunts. L’ entrega de dorsals molt lenta, calia esperar molta estona, es perdia temps amb els carnets dels federats i bastant mal organitzat.A més feia molta calor per la tarda. Dissabte encara hi havia gent recollint dorsals quan havia començat el briefing informatiu. En acabar la cursa, dutxes lluny i lloc de massatges a un altre lloc, també lluny i mal indicat. Només hi havia marcats els kilòmetres dels avituallaments. Les comparacions, diuen, son odioses però tot i que les muntanyes aquí són més altes, respecte a l’ organització Zegama queda bastant més alt.
Finalment fixeu-vos, els horaris de sortida, eren les 8,00 dones i 8,30 homes. Hora de tall per tothom les 13 hores. Tot això als butlletins i a tot arreu. No sé per què a la reunió de dissabte es diu que la sortida es aquesta, però només els federats. Els no federats sortiran tots plegats a les 9 hores, i l’ hora de tall continua essent les 13 hores.
Es a dir jo mateix amb carnet de federat tenia 4,30 hores per passar el tall i sense carnet de federat només 4 hores. No té ni peus ni cap. Està clar. Però encara més, una dona no federada tenia només 4 hores (com jo) per passar el tall i si era federada tenia 5 hores, 1 hora més.


A mi em va semblar que hi havia una discriminació patent entre els federats i els que no teniem carnet de la federació. I estic segur que no existia la intenció, que tot el que es va fer tenia un motiu, però entenc que aquesta decisió no hi va ser encertada.
Vaig parlar amb el jutge principal de la cursa i no tenia arguments de pes, perquè no hi havia, (tots passen el control, motius de seguretat???), també amb la persona representant d’ Ocisport (entitat organitzadora) que em va donar la raó, però va dir que el tema ja no tenia sentit, ja que la marató havia quedat suspesa. No acabo d’ entendre estes histories dels federats i els no federats. Si no ets federat, pagues uns euros més per estar equiparat als federats i a partir d’ aquí hauries de tenir el mateix tractament que els federats i no quedar discriminat d’ aquesta manera.
Finalment les sortides amb l’ ajornament varen ser les 9 (dones federades), les 9.30(homes federats) i les 10 la resta no federats.
Doncs bé, al fullet de propaganda de la cursa, només parla de dones i homes, i ometeix la tercera sortida, però es que al video reportatge de la cursa penjat per l’ organització parla de les sortides de dones i homes i ometeix també la tercera sortida (si ja havien sortit les dones i els homes, què devíem ser nosaltres? )Per a la organització no existíem.
No tot es negatiu. En una reunió en temps i demostrant seny, van ajornar la cursa una hora i van escollir el recorregut alternatiu, ja que l' original podia haver estat perillós.
Ah¡ El temps 3h.18m.21s. Perdut entre la cua, però amb ganes de tornar-hi per la llarga.
Per veure el vídeo:
http://www.ocisport.net/skygames/ocisport.php?nom=55&competicio=sgv