CRONICA DE LA MARATÓ DE MUNTANYA DEL MONTSENY

PERFIL

Diumenge 6 de Novembre. Sant Esteve de Palautordera. A punt de donar-se la sortida a la més emblemàtica de les maratons de muntanya de Catalunya. La Marató del Montseny.



El Valde poc abans de donar-se la sortida

I quan dic emblemàtica, no és per la tradició que pugui tenir. De fet és la primera. Però cal tenir en compte que es pugen i baixen d’ una tacada, tres pics emblemàtics de Catalunya, Matagalls, les Agudes i el Turó de l’ Home, la millor selecció. Si a tot això li afegim les condicions meteorològiques de diumenge 6 de novembre, pluja des del kilòmetre 0, minut 0, intensa pràcticament durant tot el recorregut, boira, ratxes de vent de més de 120 kms/hora a dalt de Matagalls i el Turó i temperatures molt properes als 0 graus, amb sensacions tèrmiques de 10 graus sota 0, i 5.200 metres de desnivell acumulat,  podríem qualificar-la sens dubte de èpica.
Dura i perillosa per l’ estat mullat de les fulles a terra i de les pedres que relliscaven amb facilitat. Personalment vaig caure 3 vegades, amb ferides a la ma i cops a les cames, amb dolor, però amb una il•lusió que podia més que els cops i dintre d’ un recorregut sobretot espectacular. Una marató, per dir, l’ he fet.

Els primers metres. No quedava res¡¡¡¡ 

Travessar rius, des de cascades d’ aigua que baixaven de la muntanya, com el riu a 500 metres de la sortida, que va mullar les sabates ja per a tot el recorregut, que podeu veure, o com la travessa del riu Tordera, aigua pel maluc, i tirant de corda per la força de la forta corrent com podeu veure a la foto del Valde (una mica més endavant)

Per anar fent boca, a no res de la sortida

El corriols, també rius d’ aigua, tant de baixada com de pujada, a les baixades, que al principi no semblaven massa tècniques, calia tenir molt de compte i a cada pas assegurar la xafada per no relliscar i perdre l’ equilibri.

I segurament la sensació plena d’ aquesta vivència es la que va tenir el Valde, que estic segur que va patir i de valent¡¡¡ Però la realitat es que a la meta el vaig veure molt sencer comentant les vicisituts del recorregut.


Sí, sí es el riu Tordera i calía creuar-lo. A tope¡¡¡¡

Va fer el 51º total, amb un temps de 5 hores 34 minuts i 22 segons. Un temps esplèndid donades les circumstàncies, no cal dir l’ edat però en competència amb els millors del grup dels “treintaytantos”, que ja fa un temps va oblidar.

Valde, es que hay que ponerte de comer aparte, perquè a més quan acabes sembla que estessis preparat per tornar-ho a fer.

L' entrada triomfal

Jo no vaig ser tan afortunat. Em vaig trobar bé. A Sant Bernat km 16, el punt de tall de 3 hores, vaig passar-ho amb 2h 15min. Vaig arribar a Matagalls amb 3 hores i 25 minuts. Una pujada de 5 kms molt dura i que em va costar més d’ una hora. Matagalls, el dit abans, molt de fred, les mans gelades i sense butxaques on poder-les posar cercant una mica de calor, cada ratxa de vent et deixava l’ interior del cos totalment humit, i amb moltes ganes de que el moment passés el més aviat possible.


A Sant Marçal, a punt de començar a pujar Matagalls

Durant la baixada em trobava fort. Baixava amb compte, “però no massa”, per no perdre. Fulles que relliscaven, arrels d’ arbre arran els peus, l’ inici de la baixada per un corriol ple d’ aigua, i pensant en mentalitzar-me que la pujada a les Agudes i el Turó de l’ Home, seria pareguda, dura i difícil, i que una vegada dalt, simplement calia aguantar les ratxes de vent i de fred, i desprès baixada cap a Sant Esteve. Sabia que ho passaria.

Però com diu l’ antic dit: “L’ home proposa i Deu disposa”. I justament a baix, a l’ avituallament abans de començar la propera pujada, allà hi era Deu en forma d’ Organització, disposant que desprès de 4 hores de cursa i 26 Kms fets, calia suspendre la cursa per la agravació del temps al Turò de l’ Home, però no perquè hagués turmenta, simplement perquè feia mal temps (i què era el que havíem patit des del començament?) i ens envia per un “recorregut alternatiu” a fer el mateixos 42 kms, però sense dret a fer la cursa. Simplement per tornar a peu. Quin altre sentit tenia que féssim aquest recorregut?

D' això ni m' enrecordo peró segur que hi vaig ser.

I clar, a partir d’ aquí, un desastre. Un grup d’ uns 40 ó més, deixats de la ma de Deu (llegir Organització), i cadascú que “campi com pugui”. Res de baixar en vehicle. Eren 16 kms sense dret a avituallament.( I pregunto al estil Mourinho, per què? ). Afrontant un risc, sense cap tipus de cobertura. Amb el camí marcat, però mal marcat. De fet vam ser molts els que ens varem perdre i vam haver de tornar per carretera, fent bastants més kms dels 42. Entre altres em vaig trobar amb un grup de 7 a un poblet, La Costa del Montseny, un d’ ells tenia el telèfon d’ emergències de la organització. Vam trucar, però sortia el contestador. El súmmum de la desatenció.

En resum, una marató 100% recomanable, que cal fer, amb una organització estupenda mentre tot va anar segons el previst, però que davant de l’ imprevist, possiblement van pecar una mica de previnguts. Quina llàstima¡¡¡.

Cal dir que era la primera que n' organitzaven, i per aquesta vegada els hi perdonem i el proper any a tornar-hi¡¡¡¡¡¡¡