Aquest passat diumenge dia 13 de noviembre vaig participar en la cursa de cros de Sta. Margarida i els Monjos. La veritat es que aquesta es una cursa de les imprescindibles en el calendari per molts motius. Jo ja hi he participat tres cops i no son quatre perqué l’any passat estaba lesionat … argh! Encara em fa rabia quan ho recordo!.
La cursa consta de dues voltes a un circuit de 5 km que pasa pels voltants del camp de futbol de la localitat, on es dóna la sortida i la arribada. Aquest es un circuit bastant pla,bastant maco, ideal donar-ho tot de principi a fi per fer una bona marca i, és clar, per a disfrutar corrent.
Amb aquest objectiu ens vam reunir un bon nombre dels Sansa Sua. Com no voldria deixar-me ningu i més val una imatge que mil paraules aquí ens teniu:
Alto!, un moment, que em deixo a aquesta jove:
La veritat es que feia un dia d’ aquells en que ve de gust córrer: feia solet, una temperatura primaveral i hi había un bon ambient.
La meva cursa no va ser memorable pero vaig acabar satisfet per haber-ho donat tot. Vaig notar que feia molt de temps que no corria sèries. Notaba que no anava a un ritme habitual i per aixó vaig patir bastant per mantindre un ritme constant i no enfonsar-me als últims kilometres. També vaig notar unes quantes vegades estrabades a la cuixa dreta durant la cursa i vaig patir per si hem lesionava pero al final no va ser res. Com he dit, vaig donar tot el que tenia en aquell moment i vaig acabar amb un temps de 52 minuts i 30 segons. Tant sols hem va quedar una espina clavada en aquesta cursa. Vaig tenir a 100 metres a l’Imma i el Valde que anaven junts (ella anant a tope i ell sobrat :) ) durant tot el recorregut pero no vaig poder apropar-me a ells malgrat els meus esforços titànics. En fi, un altre dia será.
Bé, abans d’acabar, voldria felicitar els organitzadors per aquesta excel.lent cursa i animar a tothom que llegueixi aquesta modesta crónica a participar-hi .
Fins aviat!