CRONICA-La cursa de Santa Margarida i els Monjos

Hola a tothom,
Aquest passat diumenge dia 13 de noviembre vaig participar en la cursa de cros de Sta. Margarida i els Monjos. La veritat es que aquesta es una cursa de les imprescindibles en el calendari per molts motius. Jo ja hi he participat tres cops i no son quatre perqué l’any passat estaba lesionat … argh! Encara em fa rabia quan ho recordo!.
La cursa consta de dues voltes a un circuit de 5 km que pasa pels voltants del camp de futbol de la localitat, on es dóna la sortida i la arribada. Aquest es un circuit bastant pla,bastant maco, ideal donar-ho tot de principi a fi per fer una bona marca i, és clar, per a disfrutar corrent.
Amb aquest objectiu ens vam reunir un bon nombre dels Sansa Sua. Com no voldria deixar-me ningu i més val una imatge que mil paraules aquí ens teniu:


Alto!, un moment, que em deixo a aquesta jove:
Les dues més joves de la colla, Laura i Eva, van ser les nostres representants a les curses infantils que es van celebrar després de la cursa de 10 km pels més grans. Com podeu comprobar el C.E. Sansa Sua… Tot té un magnífic planter. Tenim el futur asegurat!.
La veritat es que feia un dia d’ aquells en que ve de gust córrer: feia solet, una temperatura primaveral i hi había un bon ambient.
La meva cursa no va ser memorable pero vaig acabar satisfet per haber-ho donat tot. Vaig notar que feia molt de temps que no corria sèries. Notaba que no anava a un ritme habitual i per aixó vaig patir bastant per mantindre un ritme constant i no enfonsar-me als últims kilometres. També vaig notar unes quantes vegades estrabades a la cuixa dreta durant la cursa i vaig patir per si hem lesionava pero al final no va ser res. Com he dit, vaig donar tot el que tenia en aquell moment i vaig acabar amb un temps de 52 minuts i 30 segons. Tant sols hem va quedar una espina clavada en aquesta cursa. Vaig tenir a 100 metres a l’Imma i el Valde que anaven junts (ella anant a tope i ell sobrat :) ) durant tot el recorregut pero no vaig poder apropar-me a ells malgrat els meus esforços titànics. En fi, un altre dia será.
Bé, abans d’acabar, voldria felicitar els organitzadors per aquesta excel.lent cursa i animar a tothom que llegueixi aquesta modesta crónica a participar-hi .
Fins aviat!